Què és l'amor?

Mónica Bonet

L'amor és molt difícil de definir. Al diccionari hi diu que és un sentiment, atracció o inclinació profunda cap a una persona.

Però l'amor es pot trobar de moltes formes: amor fraternal, amor d'amistat, amor a la vida, amor a la llibertat, l'amor amor... Aquest últim és en el que es poden tenir sentiments més forts. És el que al principi es tenen pessigolles a la panxa, la vermellor, la coqueteria..., i és l'amor que ens fa descobrir que som vius i que estem destinats a estimar algú.

L'amor pot tenir diferents expressions :

• Amor propi : és l'orgull, l'estima i el respecte que un es té a si mateix, que porta a quedar bé amb els altres.
• Per amor a l'art : sense esperar res a canvi.
• Fer l'amor : acte sexual.

Hi ha gent que confon l'amor amb el sexe. Creuen ue si hi ha amor hi ha d'haver sexe, i si hi ha sexe hi ha d'haver amor ( encara que és més nombrós el primer cas ), però jo crec que no necessàriament ha de ser així. Penso que es pot estimar a una persona sense fer sexe i fer sexe amb algú sense estimar-lo. Suposo que la gent pensa això per l'última expressió que he dit : fer l'amor. Però crec que no és el mateix fer l'amor amb algú que sentir amor a una persona.

Normalment la mirada d'un enamorat és el primer pas per introduir-se en el camí d'un amor. Aquest és una passió, i per això, un patiment. L'amor és viscut i descrit com una malaltia, perquè quan s'està enamorat, només es pensa en la persona que s'estima, no s'està atent a les coses, no es menja... i si no es menja, un es pot morir.

L'amor és impossible d'explicar i és impossible de definir-lo per la seva pròpia essència. Coneixem la seva existència, la seva presència i les seves conseqüències. El coneixeme perquè quan estem enamorats veiem com és. Però penso que perquè aquesta idea d'amor passi a ser la nostra part essencial ens ha de dominar tant que no poguem estar pendents de res més.

Crec que l'amor és inexistent. És un suport particular de la voluntat sobre l'objecte estimat, però aquest és inexistent, perquè encara que busquem la unió amb l'ésser estimat i tendim a buscar allò que ens falta, en realitat no desitgem la persona, l'objecte estimat en si mateix, sinó la seva permanència. Per tant el que estimem és una cosa inexistent, una creació de la voluntat.

Hi ha tres classes d'amor :

• Paternofilial : és l'amor entre la família (sobretot pares-fills). Hi ha incondicionalitat, és a dir, no s'espera res a canvi.
• Fratern : és l'amor envers el proïsme, envers els nostres semblants, és la forma d'unitat entre totes les persones.
• Eròtic : és l'amor a la nostra parella. Hi ha exclusivitat, llibertat, atracció i necessitat de reciprocitat.

Per tant, podem dir que l'amor és com una atracció cap algú, en què es tenen diferents sensacions, que no es poden explicar amb paraules, que pot tenir diferents formes i expressions i es pot classificar en diferents tipus.